"Dordonha", le premier jeu officiellement disponible en occitan

Plus qu'un jeu vidéo "tot en aquarella", "Dordogne" est avant tout le premier jeu officiellement "tot en òc". Créé par Cédric Babouche (Un Je Ne Sais Quoi) et Aymeric Castaing (Umanimation), ce jeu vidéo français et indépendant est sorti le 13 juin 2023. Il conte l'histoire de Mimí qui quitte Paris pour revenir en Dordogne vider la maison de sa grand-mère.

Le jeu "Dordogne" met en lumière le patrimoine périgourdin. Nous incarnons Mimí, revenue sur les traces de son enfance dans la région, après la perte de sa grand-mère. Dans un cadre idyllique, nous (re)plongeons en même temps qu'elle dans les souvenirs colorés de ces étés passés dans la vallée verdoyante. En plus de mettre en avant le patrimoine naturel de la région, au travers de ses graphismes, "Dordogne" est aussi le premier jeu vidéo officiellement disponible en occitan. De quoi nous immerger davantage dans cette "saudade" occitane.

Cette traduction, on la doit à Danís Chapduelh, redacteur en chef du magazine culturel "Lo Diari". Pour lui, tout semblait converger vers "Dordogne" : en plus d'être originaire de cette région, Danís s'intéresse à la culture pop' et aux jeux vidéo. Il n'en est cependant pas à son premier coup d'essai : en 2019, il traduisait déjà Stardew Valley (Vau Serena), en occitan, de manière confidentielle.

Cet intérêt pour la pop' culture fait aussi sa force. Danís n'hésite pas à porter l'occitan sur Internet, au travers de blogs, de contenus proposés sur Youtube mais également d'une chaîne Twitch, une plateforme de diffusion de lives, inaugurée pour la sortie du jeu "Dordogne".

Ce nouveau jeu vidéo laisse apparaître un certain optimisme quant à la promotion de l'occitan au travers de médias et de technologies plus modernes. La Lenga Nòstra n'est pas qu'une affaire de tradition, c'est aussi, et toujours une langue vivante qui s'adapte à une société changeante.

Les nouveaux médias occupent une place prépondérante dans notre consommation culturelle, c'est pourquoi l'Institut d’Études Occitanes du Cantal a trouvé important de s'entretenir avec Danís Chapduelh.

Te pòdes presentar e me contar cossí n'ès arribat a traduire dels videojòcs en occitan ?

Ai 35 ans e trabalhe a l’entorn, dins e per l’occitan dempuei un pitit moment aura, tant sus lo costat lenga coma sus lo costat cultura : aura sei chap-redactor dau magazine culturau Lo Diari, trabalhe per l’IEO region Occitania, e a costat de quò fau daus lexics e d’autres afars mai lingüistics. Dempuei quauquas annadas sei estat portat a far de las traduccions, de totas sòrtas, e quò es quauquaren que m’agrada plan. Lo juec vidèo es eu un afar ancian, quitament se comencí de m’i interessar en tant qu’adulte nonmàs, e rapidement sus l’aspect recercha, jornalisme especializat, reflexions de fons… Poguí quitament trabalhar un pauc dessús a la fac. M’interessa coma mèdia, coma industria, aime sa capacitat a tornat préner los mèdias precedents per eissaiar de ‘nar mai luenh. E subretot vese dins son fòrt impacte culturau d’uei una possibilitat per mielhs far conéisser los fachs minoritaris. Per quò faguí prunier una traduccion artisanala, endonc pas oficiala, d’un juec plan conegut, que s’apela Stardew Valley (Vau Serena en occitan), çò que me prenguet plan de temps, mas me permetet de compréner coma far eficaçament una traduccion de juec vidèo en occitan, emb totas las especificitats dau mèdia. Quò me ganhet dau temps e me permetet d’èsser mai en fisança quand me fauguet trabalhar sus Dordogne.

Pòdes presentar lo videojòc « Dordonha » ?

Dordogne es un juec vidèo independent creat per Cédric Babouche de Un Je Ne Sais Quoi, Aymeric Castaing de Umanimation e lor equipa. Son installats a Bordeu e quò es lor prumier juec vidèo, avant fasián subretot de l’animacion o de la BD. Quò se vei vist que, fach rare, Dordogne es tot en aqüarela. Quò conta l’istòria de Mimí, una trentenària que quita un jorn París per ‘nar en Dordonha voidar la maison de sa granda mair que ven de morir. I aviá passat de las vacanças plasentas mas se soven de ren dau tot. Faudrá donc, en tant que jogaire, levar queu misteri en lançar Mimí a la recercha de sos sovenirs perduts, jussinca a compréner perque sa granda mair s’entendiá pus emb sos parents. Jogarem Mimí adulta e dròlla, dins daus biais de flashbacks e aurem daus minijuecs a resòuvre per avançar… mas subretot daus braves paisatges a remirar ! Senhale que tanleu la debuta los creators vougueren que i aguesse una version en occitan de Dordogne.

Qual es lo public cibla del videojòc « Dordonha » dins sa version occitana ? Es una demarcha de crear de contengut pels occitanofòns o i a una volontat de menar a una conscientisacion del public exterior a las questions de las lengas minoritàrias ?

Pòde parlar de çò que vese ió coma interès a far una version occitana de queu juec vidèo, la responsa daus desvelopaires sirá benleu un pauc diferenta. Mas pense que nos rejonharem sus la singularitat que quò representa : se fau plan rendre compte que Dordogne es pas nonmàs lo prunier juec vidèo a èsser disponible en occitan de biais oficiau dins lo monde entier e tanleu sa surtida ; quò es tanben lo prumier juec vidèo a surtir a èsser disponible a 100% (textes e votz) dins una lenga minoritària dau territòri francés, après Tchia, que surtiguet en març e que bòta en avant la lenga e la cultura drehu de Novela Caledonia. Quela noveutat suscita plan de curiositat, chas dau monde que benleu coneissián pas l’occitan : fau imaginar qu’un japonés, un american, un brasilian, podrán chausir d’auvir la version occitana en tot gardar lo sostitolatge dins lors lengas respectivas. E ai desjà ‘gut daus retorns que van dins queu sens. Fuguí susprés tanben, quand comencí de comunicar dessús, de l’acuelh reservat per lo mitan daus traductors de juecs vidèo o per lo mitan professionau videoludic en generau, d’una granda benvolença, chalorosa e tot : per ilhs la chausida de l’occitan es una chausida artistica respectabla, emb dau sens, quò es au còp singular e coerent. Quò fai entrar l’occitan dins un monde e un mitan que li era jussinca quí completament desconegut. E endonc òc quò pòrta ‘na peira a la reflexion sus las lengas minoritàrias. Per las personas que son desjà au contacte de l’occitan, l’enjòc es un pauc diferent. Per ió òc, quò es utile d’aver dau contengut, tots los contenguts possibles, en occitan. Una cultura minorizada, mai enquera que las autras, la fau nurir, alimentar coma un fuòc. Avem daus libres, daus filmes (un pauc), aviam pas de juecs alara que fan partida de la cultura generala dau monde d’uei, que sa practica es larjament espandida : mai de 70% daus francés jugan aus juecs vidèo, emb una mejana d’atge que ‘resta pas de recuolar, quò era impensable que i aguesse pas ‘na pita plaça per nautres dins tot quò !

L'occitan es una lenga prigondament ancorada dins una « familiaritat » (dins lo sens de familha). En çò dels occitanofònes joves, aquel ancoratge es mai conscientizat, perque l'occitan es generalament pas mai la lenga mairala mas es la dels grands. Aquò fa qu’aprene l'occitan uèi es, al delà d'un acte militant, un acte de « retorn a las fonts », una nostalgia que se retròba dins « Dordonha ». Pensas que lo videojòc pòt èsser un biais novèl de comprene aquel « retorn a las fonts » ? Es donc un jòc que, de per son esséncia, es occitan dins sa retorica, en mai de la quita lenga ?

Pense que lo rapòrt a l’occitan de las jòunas generacions a desjà chamnhat, sens qu’ajam vertadierament sasit la natura de queu chamnhament. Per quauqu’un de 20 ans uei, en majoritat l’occitan es sovent desjà pus la lenga de sos grands parents, manca se son militants, que per la quasi-totalitat dau monde nascuts après las annadas 50 l’occitan es pus la prumiera lenga. La transmission familiala ten pus, o tendrá pus d’aquí pauc de temps, per ió l’estachament a l’occitan chas las jòunas generacions demòra subretot dins una accepcion eslargida de familha : quò sirá lo territòri, lo país onte vivem, las relacions amicalas, tot çò que pòt singularizar e far téner ensemble una comunautat pas forçadament liada per la sang. L’ombra lingüistica daus grands parents i pòt èsser, mas sufís pus, sola, a crear de l’interès per una lenga, a mon sens. Per quò, crese que lo “tornar a la font” o la nostalgia son daus motius facticis quand parlam d’occitan : coma un pòt èsser nostalgic d’un temps jamai conegut ? Quò empaicha pas que Dordogne juegue sus la nostalgia, efectivament, mas coma la “saudade” daus portugués : quò passa per daus sentiments, de las emocions, de las colors, quilhs sovenirs boirats de luòcs vists a nautor de dròlla e daus còps bravament fantasmats o tornats crear. L’occitan es pas tant quí per quò que per son liam estrech emb lo territòri que sierv de quadre a l’aventura. Ten plaça dins lo passat, òc, mas en 1982 e 2002, dos passats relativament pròches de nòstre temps, que dins la societat perigòrda l’occitan era desjà pus present pertot. Per contra òc, pense que Dordogne pòrta daus uns temas que son tanben charreiats per lo fach de parlar occitan au jorn d’uei, mas quò sirá mai sus lo rapòrt au territòri, lo respect dau fons culturau d’onte vivem, la presa en compte daus fachs minoritaris e la volontat - qu’avem tots d’un costat, vilauds mai toirauds - d’eschapar a un monde globalizat qu’avança tròp regde e dins lo quau nos reconeissem pas. Dins Dordogne, quilhs temas son los qu’apareissen devers la fin dau juec, endonc darrier l’aspect “carta postala” que pòt aver, mas per quò ne’n vòle pas tròp dire per pas gastar lo plaser de los que l’an pas enquera lançat o ‘chabat !

Coma lenga minorizada, pensas que l'occitan pòt solament trobar una armonia ludolinguistica dins los videojòcs independents coma « Dordonha » o « Stardew Valley » o al contrari, es que se pòt pensar a una revirada de videojòcs mai « grand public » en occitan ?

L’eschala ideala “independent mas emb un gròs editor darrier” de Dordogne m’eschiva d’aver a me pausar la question d’un costat ! Quò reven a nos damandar s’acceptariam que l’occitan fuguesse utilizat per un juec gigant coma se’n fai aura, emb daus budgets que son mai importants que los daus blockbusters hollywoodians, e los beneficis en consequéncia. Emb tots los problemas qu’aquò pòt pausar e las questions un pauc eticas, de participar entau a un biais de rotlèu compressor culturau. Mas pertant fau acceptar que la lenga nos apartenha pas : siá consideram qu’es un ben comun de l’Umanitat, endonc quand quauqu’un se’n vòu servir sem quí per l’ajudar, siá consideram qu’es nonmàs proprietat de los que la parlan plan e risca de pas subreviure longtemps en mai de patir d’un imatge de cercle barrat. Per quò s’un me damanda de participar a la traduccion d’un AAA (chafre donat aus juecs los mai costós), i anirai benleu pas emb tant d’enveja coma per Dordogne, mas i anirai segur. Entau quò m’auriá agradat que A Plague Tale, juec a succès que lo prumier se passava en Aquitània e lo segond en Provença (e que a lo mesme editor que Dordogne, per la pita istòria), laissesse una plaça a l’occitan, quò auriá ‘gut dau sens. O perque pas, un jorn, veire ‘ribar un Assassin’s Creed que fariá auvir de l’occitan coma fagueren desjà per l’italian, l’arabi o lo kanien’kéha (mohawk). Un pòt raibar tanben a la sega, emb un juec qu’auriá ren a veire emb l’istòria o lo territòri occitans, que seriá en occitan nonmàs per çò que finfinala quò es ben normau d’aver daus juecs dins quela lenga… Bon, i crese pas tròp, dins la realitat LA lenga daus juecs vidèo quò demòra l’anglés, puei venen las autras lengas importantas dau monde. Tant que l’occitan sirá pas considerat coma “rentable”, avem pauc de chanças de lo veire utilizat mai que per la sola volontat d’un creatiu qu’aurá reüssit a z’impausar jussinca la fin de son project ! Mas urosament per nautres, envisatjar tot çò que volem quò còsta ren a degun.

En mai d'èsser traductor, produses egalament fòrça contenguts sus Internet, sustot per tos blògs, mas tanben de ta cadena Twitch, inaugurada per la sortida del jòc « Dordonha », es que pensas qu'Internet, coma esplech de mondializacion culturala, pòt permetre a las diferentas minoritats lingüisticas e culturalas de portar lor votz ?

Responsa corta : òc, emb totas las precaucions necessàrias. Benleu que quò es pas juste d’alhors de dire qu’Internet siriá un ustilh de mondializacion culturala, per l’occitan coma per d’autras lengas permet au contrari de las avançadas coma jamai : pense a tot çò qu’es botat en plaça per lo Congrès coma espleitas, a tots los fons de collectatges accessibles en linha, a tot lo contengut textuau dispnible a la lectura, sens parlar dau fach que quò permet de demorar en contacte d’una region a l’autra. Crese clarament que sens Internet la lenga siriá dins un estat pieg que çò qu’es, tant en nombre de locutors o de personas interessadas per z’apréner, coma en termes de qualitat de lenga. Per contra sei d’acòrd que tot se pòt pas far sus Internet, e quò pòt pas remplaçar daus moments d’eschamnhes en viu que sierven d’emulator e d’incubator per la comunautat : las escòlas e universitats d’estiu, quauques festenaus, o d’autres eveniments…

Dins ta demarcha, desiras aliar l'occitan, que descrives tu meteis coma ta lenga familiala amb ton interès per la pòp’ cultura e los videojòcs. Cossí definisses la cultura populara occitana ? Pensas que la cultura occitana dins los mitans militants es mai sovent virada cap al passat qu’al futur, çò que te menèt a voler portar l'occitan suls mèdias novèls ?

Tòrne préner a mon compte quela definicion de cultura qu’es “ensemble de las creacions de l’esperit d’una comunautat donada”. Laissa la possibilitat de l’existéncia d’una cultura occitana, çò que pòt èsser en debat, a partir dau moment que reconeissem l’existéncia d’una comunautat de personas qu’an la lenga occitana coma mejan d’expression e de comunicacion. Vese pas qu’una cultura, mai que mai dins lo fach minoritari, se puescha afranchir de la lenga que la pensa. Après, dins quela accepcion, definir çò qu’es “popular” o pas… L’occitan d’aura es popular ? Elitista ? De nicha ? Underground ? Accessible ? Quò es pas simple. De tant que consideram sovent que la “pop culture” designa tota la cultura qu’apareis après la Segonda guerra mondiala, en profitar daus noveus mejans de comunicacion, siá justament au moment que l’occitan ‘resta d’èsser larjament partatjat per la populacion que l’aviá en comun. E quò es tanben l’arrest, dins daus endrechs, d’un biais de viure tradicionau, la fin de societats que la lenga occitana ne’n era una compausanta importanta. D’aquí una tendéncia naturala benleu de quauquas personas estachadas a l’occitan a se virar vers lo passat coma se representava un ideau o un absolut. Vau parafrasar una linha de Dordogne, mas “lo passat quò es lo passat, e çò qu’es fach es fach”. La question es aura pus tant de saber coma tornar lo passat au gost dau jorn mas coma eissaiar de viure normalament uei en controlar çò que sirá nòstre avenidor ; en quela matèria lo passat es un indicator, pas un exemple, “ensenha sens ensenhar” podriam dire, en jugar sus los diferents sens dau mot. E mas lo present nos espera, e nos esperará pas totjorn, un present fach de cultura americana, o aura japonesa o coreana, embucat de filmes, serias, juecs vidèo, literaturas de l’imaginari, musicas “urbanas” (aime pas lo mot mas enfin), e a l’encòp d’un fum d’alternativas. Quò sierv de ren d’eissaiar de fugir una cultura de massa viscuda coma impausada : i arribarem pas. Mas l’uelh occitan pòt servir a questionar, taravelar, remetre en perspectiva quela cultura “de massa”, utilizar son poder a nòstre avantatge, la bordar per mielhs nos trobar una plaça singulara. Per ió aver un referenciau culturau comun au dintre d’una larja comunautat mas de zo viure/descriure/reprodusir en occitan quò es quò que fai e fará una cultura populara d’expression occitana : un juec vidèo en occitan ? Cultura occitana. Un dessenh animat en occitan ? Cultura occitana. Hip-hop en òc ? Cultura occitana. Quelas òbras son presadas per una proporcion importanta de la populacion, classas e generacions boiradas ? Brave, quò es popular. Per contrabalançar quela vision, onte nos contentariam de contrafar çò que fan los autres, pense que dins lo mesme temps avem daus referents de cultura occitana pròpris a quela comunautat que fau cultivar, reactualizar en permanéncia, questionar, far descubrir, boirar a quauquaren mai sens subretot los sacralizar : literatura escricha o orala, musica, saber-far, de Bertran de Born a Panazô, de Félix Trebosc a Massilia, de Marcela Delpastre a La Mal Coiffée… la lista es lonja.

D'un ponch de vista personal, coma considèras ton trabalh ? As l'impression que la creacion de contenguts en occitan se fa d’un biais natural o, al final, es embeguda de volontat militanta ? Pensas que lo militantisme crèa « artificialament » una novèla cultura occitana ?

Eissaie de far mon trabalh lo mai professionalament possible, dau mielhs que pòde, quitament quand quò sembla un afar leugier. Es quò “naturau” ? Quò m’es naturau a ió, mas quò a benleu pas tant a veire emb mon militantisme, se n’ai un (per çò que me reconeisse pas totjorn dins lo mot), qu’emb mon biais de foncionar, ma cultura personala o mon educacion. Crese que la questa dau “naturau” per l’occitan es una questa un pauc vana : cercham tots un locutor naturau qu’a segurament jamai existit, un èsser pur e non polluït per los grands corrents que dominan lo monde, coma se quò ‘nava nos ajudar a l’afrontar ; volem un estatut de “normalitat” per nòstra lenga/cultura mas nos plai justament per çò qu’es pas dins la nòrma… L’activisme per las lengas minoritàrias es clafit de paradòxas entau. Per quò eissaie pas de trobar la coeréncia dins lo mitan militant, per çò que òc quò pòt ‘chabar per crear un biais d’artificialitat. Eissaie subretot de cultivar ma coeréncia a ió, d’èsser en patz emb totas quelas questions, emb las paradòxas, emb lo quite fach de manténer artificialament en vita creatritz una lenga que, dins l’òrdre naturau de las chausas, auriá degut crebar e vai segurament crebar. Au finau, tot çò que fan los umans pòt èsser taxat d’artificiau e antinaturau : lo capitalisme, la democracia, los memes sus internet, los vestits o las emissions d’Hanouna… çò qu’empaicha pas lo monde de ne’n èsser lechadiers. Au mitan de quò voler far viure per militantisme una lenga-cultura per disparéisser, quò t’a las aparéncias dau rasonable.

Segon tu, la traduccion, es de creacion culturala ?

Òc, crese que tota traduccion pòrta son fais de creacion, que mobiliza los sabers, las coneissenças dau traductor o de la traductritz. Suert pas dau neient, mas dau cerveu d’una persona qu’aparten a una comunautat e que fará çò que fau per liurar una òbra a sa comunautat. Dins lo juec vidèo i a una nocion interessanta - que li es d’alhors benleu pas especifica - qu’es la de “localizacion”. Mai qu’una traduccion, mai qu’una adaptacion, la localizacion visa a una adaptacion lingüistica que prenha en compte lo contexte culturau de destinacion. Per lo juec vidèo quò fuguet important a la debuta de l’arribada daus juecs vidèo japonés, quand lo Japon era pas enquera conegut coma z’es aura. Daus afars podián perturbar los jogaires occidentaus, ‘laidonc faliá pas nonmàs adaptar la lenga, mas tanben d’autras nocions presentas dins lo juec, jutjadas tròp “exoticas” per tau o tau país. Que quò siá fach per de las rasons comercialas empaicha pas que quò siá totplen interessant. Cite totjorn Pokémon sus queu subject, que lo nom de quelas bèstias preniá en compte, dins la version originala, daus elements dau folclòre japonés, de las continas, daus juecs de mots… La traduccion estricta era ni possibla nimai interessanta : dins queu cas l’adaptator francés originau, Julien Bardakoff, prepauset una adaptacion culturala daus noms, en prenent en compte la cultura populara, lo foncionament interne de la lenga, emb quitament daus emprunts a las lengas de França coma l’occitan. Segurament que quela reapropriacion intelligenta dau materiau faguet beucòp per lo succès de la licéncia. Faguí un pauc quò emb Stardew Valley/Vau Serena, qu’es pas una traduccion exacta, mas una adaptacion dau juec originau a daus elements de lenga o de cultura occitana, mitologics, literaris, onomastics… Quitament dins Dordogne, i a 2-3 afars ‘catats que son de las referéncias culturalas especificament occitanas (en mai de la reutilizacion d’un fons mitologic perigòrd dins l’istòria, quala que siá la version). La traduccion de juec video permet mai dau còps encoratja queu biais de far. Quò es una vertadiera recreacion, dins los dos sens dau mot !

I a d'autres creators de contenguts occitans que coma tu, desiran s'investir suls mèdias novèls ? As l'impression que lo public es receptiu a aquela venguda de l'occitan suls mèdias novèls ?

Òc, n’i a quauques uns e sei pas dau tot lo sol, nimai segurament lo prumier. Lo succès de Parpalhon Blau sus YouTube per exemple es un marcaire, un bon tesmonh, mas n’i a d’autres ! Mon prumier live Twitch a ió deu pas mascar lo fach que d’autras personas s’eran riscadas a l’exercici, sens forçadament que se’n faja tròp de comunicacion a l’entorn, coma Diu Negre (sus YouTube). Vese de mai en mai de monde se far daus comptes sus Instagram o alhors que son en fach daus biais de comptes de mediacion sus la lenga occitana e quò marcha, quitament se tot es totjorn relatiu. O enquera sus Discord, daus salons virtuaus, n’i a quauques uns en occitan que son plan frequentats, subretot per daus jòunes, e quò es un terrador propici a l’emergéncia de noveus collectius de creators e creatritz de contengut, en sabent que desjà quò achampa lo monde que trabalhan sus de las traduccions de juecs vidèo, quauquaren qu’es en plena expansion e estructuracion. Après per lo public, quò se partatja en dos, mas quò se pòt compréner : se per de las personas l’investiment de quilhs champs s’inscriu dins un anar normau, per çò que quò fai partida de lor cultura, d’autras sirán mai refractàrias, que quò siá per incompreneson d’un mèdia que vesen pas de qué quò sierv e coma quò marcha obentot per posicion militanta, per refús de quilhs ustilhs e daus dangiers que pòden efectivament representar. Per Dordogne quò fai exactament quò, emb un public occitanista que se dessepara emb dos : d’un costat los e las que comprenen l’interès dau project per çò que son au fiau dau pes que representa lo juec vidèo uei, de l’autre dau monde que passan completament a costat per çò qu’an pas una bona vision dau juec vidèo o que son en insecuritat davant çò que quò representa, qu’an pas pro d’elements per jutjar de l’interès de la chausa. E aquí lo militantisme pur fai pas talament boljar las linhas de la recepcion ! Mas comprene quelas posicions, per çò que vese d’onte venen, per quò sei pas dau tot dins la critica, zo prene coma un constat per poder contunhar d’avançar dins mas recerchas e lo partatge de mas reflexions sus lo subject : quò vòu nonmàs dire qu’ai enquera dau trabalh !

Question un pauc provocaira : a l’ora que l'occitan es en dangièr de desaparèisser e que, coma as pogut dire, la comunautat occitanofòna que jòga al videojòcs es pas granda, portar l'occitan sus la plaça publica qu'es internet es pas perdut d'avança ?

Responsa un pauc provocatritz parier : si-es, completament ! Paradoxalament - o pas - dempuei longtemps transfòrme la consciéncia de la mòrt futura (o pròcha) de l’occitan en energia creatritz, en libertat quasi-totala. Per çò que pense que tant que contunharem de crear, crebarem pas. E quand enfin crebarem, podrem dire, en patz, que nos sirem plan amusats ! Quò fai un pauc filosofic de zo dire entau, mas la consciéncia de la mòrt me sembla provocar dos biais de reaccions : siá lo monde se replejan paralisats en se plànher e i a pus ren de constructiu a ne’n tirar tocats que son per lo sindròma dau “darrier daus Mohicans”, siá consideran que i a ren pus a perdre e que donc i fau ‘nar a fons e n’en tirar lo maximum, per se o per los autres. Quò es un pauc mon foncionament, e se sei quauqu’un de pusleu pessimista sus lo devenir dau monde, la politica, l’ecologia e tot quò, l’avenidor de l’occitan me pòrta pas pena dau mesme biais ; i tròbe mesme un biais de contentament dins l’espaci creatiu que nos laissa, quitament en saber que quò durará benleu pas per totjorn. En tot cas remarque qu’en foncionar entau ai daus bons retorns, quò provòca de l’interès, de la benvolença, per part de monde que son pas dins la comunautat occitanofòna. Benleu que la plaça publica qu’es Internet es talament giganta que sus tot lo monde que quò representa estatisticament i aurá totjorn un parelh de personas per te remarcar, te segre e t’ajudar. Per lo moment quela idea m’a pas defautat e a chasque còp qu’ai comunicat sus un project l’impacte es estat sistematicament mai important que çò qu’aviá previst. Tant que quò dura, ma fe !

"Dordogne", un jeu vidéo à retrouver sur PC, Nintendo Switch, PlayStation 4, PlayStation 5, Xbox One et Xbox Series X|S